El Castell de Montclar

Hi ha un edifici que en diuen El Castell, aquesta devia ser la ubicació del castell primitiu, car és el lloc més elevat del municipi, que actua com a centre i estratègicament és el més apte per a la localització d’una plaça forta.

No queda cap resta del castell de Montclar, malgrat que encara hom dóna el nom de “El Castell” a una casa que hi ha a la plaça del poble, davant l’església, i que conserva una caire senyorívol.

Conforme avançava el procés de feudalització alguns castells esdevenien les cèl•lules que havien d’aglutinar les divisions de poder i lligar els homes del Berguedà amb els seus senyors.

A Montclar durant l’edat mitjana central (segles XI-XII), en plena feudalització de la societat, es degué construir un castell del senyor

És possible que això afavoriía l’augment de l’activitat mercantil.

Vers l’any 1240, segons refereix l’historiador berguedà Jacint Vilardaga, el rei Jaume I, en recompensa per l’ajut prestat en la conquesta de València, atorgà el lloc de Montclar a Pere de Berga, incorporant-se així al feu d’aquesta família nobiliària.

A la fi del segle XIII, l’hereva dels Berga, Sibil•la, es casà amb el comte Hug de Matalaplana, vinculant així Berga i el Berguedà, i per tant, també el lloc de Montclar, a aquell comtat i esdevingué per tant comtessa de Pallars i senyora de Berga i Berguedà.

El 1309, Sibil•la, comtessa de Pallars i senyora de Berga i Berguedà, casada amb Hug de Mataplana, en part permutà i en part vengué tota una sèrie de possessions al rei Jaume II. Sibil•la cedia al rei la gran majoria dels castells que posseïa al Berguedà, entre d’altres els de Casserres, Montmajor, Berga, Querol, Bonner i Montclar. Aquesta és la primera referència documental sobre el castell de Montclar, cosa que pot indicar que la seva construcció va ser tardana.

L’any 1328 consta que el castell de Montclar era possessió del rei i que algun temps enrere el rei Jaume II l’havia cedit al noble Bernat de Mallorca.

El 1442, el cavaller Joan de Ladernosa, sotsveguer i senyor del castell de Montclar, féu pagar indegudament la lleuda als baganesos que acudien a Berga; la qüestió es dirimí en un litigi que guanyaren els homes de la vila de Bagà.

En una escriptura de compra-venda de Casahuga de 1625 es menciona Montlcar com a baronia del Sr.Francesc de Tamarit.

Encara l’any 1769 Don Salvador de Tamarit rebia el delma de la parròquia.