El Poble

El nucli de Montclar va néixer al segle X, en el punt de confluència dels camins que unien les comarques del Berguedà, Solsonès i el Bages. La plaça n’era el centre neuràlgic; lloc de celebracions i reunions com la Fira de Reis. Més tard, entre els segles XVII i XVIII, la població va augmentar considerablement, i va ser llavors quan es van construir la major part dels habitatges del nucli que s’utilitzaven per donar serveis als traginers. Aquestes edificacions s’han conservat fins als nostres dies i encara avui es poden observar topònims en habitatges com l’hostal, la ferreria, el forn de pa, el barber, el sastre o el marxant.

Durant el segle XIX, moltes de les cases de Montclar van ser abandonades a causa de la construcció de noves carreteres, que van allunyar el municipi dels eixos de comunicació. L’any 1964, quan tan sols hi havia dues cases habitades, un grup del Centre Excursionista de Catalunya va interessar-se per aquest indret i va decidir comprar i intervenir en algunes cases del nucli per tal de recuperar-les.

La bassa és un element molt singular i diferencial de Montclar. Es tracta d’una superfície circular tancada per un mur d'uns dos metres d'alçada, excepte l'obertura de les escales d'accés que dona a la plaça del poble. La vegetació que ha crescut al seu voltant fan d’aquest indret un espai fresc i molt agradable en els mesos de més calor.

Antigament, la bassa s’omplia d'aigua de pluja i de la Font del Rector. Quan la Fira de Reis se celebrava a la plaça del poble en comptes del Pla de les Alzines, la bassa s'utilitzava com a abeurador pel bestiar que es comercialitzava a la fira.

Situada en un dels extrems de la plaça del poble, la Font consta d’una aixeta i un abeurador de pedra. Es troba adossada a la paret del dipòsit d'aigua, on s’emmagatzemava l’aigua. La font, construïda amb paredat i cantoneres de maó i coberta per una cúpula, segueix l’estil d’altres edificis del municipi. El dipòsit s'omplia amb aigua provinent de la Font dels Racons, propera al nucli (al peu de la carretera que porta cap a l'Espunyola) i servia per al regadiu dels horts del rector, just al costat de l'església.

Les primeres mencions de l'església de Santa Creu de Montclar daten del segle X, en l'acte de consagració del monestir de Sant Llorenç, a prop de Bagà. Molt probablement, va ser l'església del desaparegut Castell de Montclar, datat del segle XIII. 

L’església, d’origen romànic, consta d’una nau, un absis semicircular encarat a l’est i d’una teulada de doble vessant. L’edifici ha patit nombroses modificacions i ampliacions posteriors amb elements barrocs i neoclàssics. Algunes d’elles en són el transsepte que es va afegir al segle XVII, que forma dues capelletes laterals i la porta lateral, així com l'absis que s’enlaira fins a la teulada i el campanar de planta quadrada. Al seu interior es conserven dos retaules del segle XVIII (Sant Martí i el Roser) i un de neoclàssic del segle XIX (Sant Isidre). Al Museu Diocesà de Solsona també se n’hi pot trobar un d'estil gòtic del segle XV, va ser restaurada per la Diputació de Barcelona durant els anys setanta del segle passat.

Era la casa senyorial que flanquejava l'entrada al poble. Es tractava d’un castell de reconquesta que aprofitava la seva elevació per fer de guaita i protegir a la població. Durant els segles XIV i XV, el castell va passar per diferents propietaris nobles, senyors, cavallers i fins i tot reis, com Jaume II o Alfons el Magnànim. Més tard, s’hi va edificar una casa i, després de la Guerra de Successió, els propietaris de llavors, els Parcerissa, es van veure obligats a derruir-ne les parts defensives.

Actualment només se’n conserven elements subterranis a la casa de Cal Sastret, que va ser edificada en l’indret on hi havia el Castell de Montclar del segle XVI, allí es va delegar el poder reial administratiu i financer al poble.

El Portalet era l'antiga confluència dels dos camins rals que passaven pel bell mig del nucli de Montclar; el de Berga a Solsona i el de Berga a Cardona. Aquí s’hi unien els camins de les comarques del Berguedà, el Solsonès, el Bages i Osona. Actualment, hi trobem un portal nou, amb arcs de mig punt dels anys seixanta del segle passat, anteriorment només s’hi podia trobar un pas per sota de la casa.

D’origen medieval, tot i que molt possiblement llavors s’estenia al voltant de l’església, el cementiri de Montclar consta d’un recinte amb la Creu del Pedró al centre (segles XVIII-XIX). Aquí s’hi beneïa el terme i es resava entre les diades de la Santa Creu de Maig i la de Setembre, demanant la protecció de les collites. També hi podem trobar un tancament que correspon al costum de separar els cementiris dels nuclis urbans de finals del segle XIX i principis del XX i la porta d’accés de ferro, on s’hi llegeix la peculiar frase Avui jo demà tu 1912.

La rectoria s’erigeix davant la plaça del poble. Es tracta d’un edifici de finals del segle XVII que consta de tres pisos. De la seva façana en sobresurt un balcó que forma una eixida mirant a la plaça i una altra que forma un porxo en la planta baixa amb quatre obertures en arc de mig punt. Allà hi podem trobar un pou octogonal de pedra. 

Ja es té constància de l’existència de la rectoria l’any 1588, on s’esmenta en una llista de cases on combregar; conservada en una llibreta de les collites de la rectoria de Montclar (conservada a l’Arxiu Diocesà de Solsona).