Sant Quintí
El veïnat de Sant Quintí es dreça al fons d’una clotada afaiçonada en un apèndix després de l’extrem nord-oriental del terme, entre els municipis de l’Espunyola, Avià i Casserres.
Així com la resta del municipi està situat a la conca del Cardener aquesta part es dins la conca del Llobregat, mitjançant el seu afluent: la riera de Clarà.
En aquest enclau hi ha l’església de Sant Quintí juntament amb el mas que li fa costat, així com la casa del Pujol, els Plans, Puxot i Casanova.
Sant Quintí de Montclar fou possiblement sempre una església sufragània dependent de la parroquial de Sant Martí, dins el bisbat d’Urgell.
Les notícies del lloc, de Montclar (Monte Claro) es remunten a l’any 983. L’església de Santa Creu de Montclar era una de les propietats del monestir de Sant Llorenç, prop Bagà al comtat de Berga i com a tal surt esmentada en l’acta de consagració de l’església monacal de Sant Llorenç, de l’any 983.
L’any 1020, en una venda feta per Guinedella d’un alou al terme del castell d’Avià, al lloc de Clarà, a un tal Ramon, per la quantitat de tres-cents sous d’or i argent i cavalls i mules; un dels límits d’aquest important alou és l’església de Sant Quintí (et de meridie ad ipsa eclessia sancti Quintini).
L’església de Sant Quintí mantenia el seu lligam amb la parroquial el segle XVIII; avui resta sense culte i ja ha començat el seu procés d’enrunament.
L’edifici mig esfondrat, encara conserva els murs de tancament de la nau, l’absis semicircular i el capanar de cadireta.